El vent, el mar, la brisa,
formaven part del paissatge que,
tantes vegades viure, he observat.
Les estrelles, els astres, els satèl·lits,
es perdien en la immensitat de l'horitzó que,
tantes vegades morir, he sentit.
Una vida, una història, una cançó,
entonaven les onades dessolades que,
tantes vegades cantar, he escoltat.
I jo, amb els ulls brillants,
observant, sentint i escoltant,
jeia a la platja de la soledat,
vivint, morint i cantant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada