dimecres, 27 de març de 2013

L'amor no té fronteres dins la guerra

Tot l’aire s’havia contaminat d’un fum grisós i espès. Només se sentien crits histèrics. La gent corria, cridava, plorava... 
Els enemics ja havien entrat, la guerra entre els dos regnes tot just acabava de començar.
Paralitzada, vaig observar el meu voltant i vaig tancar els ulls. Sabia que ell era allà, amb els enemics, lluitant per la seva vida. Vaig córrer frenèticament buscant la seva mirada. I la vaig trobar, però no com m’hauria agradat . Desesperada, em vaig tirar als seus braços i vaig esclatar a plorar. Era mort. Per un instant vaig pensar en no deixar-lo anar, en simplement abandonar. Però em tocava lluitar, era l’escollida, lluitaria per ell. El vaig deixar anar mentre recollia l’espasa per endinsar-me cap a la tortura, l’infern que m’esperava amb les portes obertes. 


Ariadna Griera i Maria Marín
Publica un comentari a l'entrada