dimarts, 8 d’abril de 2014

El principi

Novetat! Avui us portem una història una mica diferent. El que la fa especial és la seva escriptora, li podem dir... Piruleta Love. És una col·laboradora anònima que ens ha enviat aquest text. Segurament no serà l'última vegada que la llegim per aquí...

Els ulls oberts, molt oberts, per no prendre’s res en aquella nit de lluna nova. El fred vent li acaronava els cabells, li resseguia les orelles i li baixava per l’esquena fins el punt en que ja passava a formar part d’ella, entrant a l’alçada de l’estómac per barrejar-se amb aquell dolor intens, punxant, que l’oprimia fins gairebé tallar-li la respiració...

Ara només volia recuperar el ritme, el batec aquell constant i avorrit que fa que te n’oblidis de que tens una maquineta a dins.. tic-tac-tic-tac-tic... volia retrobar l’essència de la seva tristesa, la sensació de gaudir de plorar, la “saudade” que en diuen els portuguesos... i plorar, i plorar.
I que bonic plorar i sentir com les llàgrimes et cremen les galtes enceses, a la vora d’un penya-segat una nit sense lluna.
Plorar per totes les coses que havien passat però sobre tot plorar per les que ja no passarien mai, i quedar-se allà, immòbil, patint el fred i l’esgotament fins a la sortida del Sol, i de sobte preguntar-se com és que encara era al mateix lloc, i per què no s’havia llençat a l’aigua, on hauria pogut descansar per sempre...

Coneixia el ritual que envoltava les seves desil·lusions, sabia com ho passaria de malament, però també, i això no havia gosat mai verbalitzar-ho, quan sentia que una relació començava a davallar esperava arraulida el moment del trencament, i a la seva manera l’assaboria, i així, cada final esdevenia altra vegada principi.

Piruleta Love
Publica un comentari a l'entrada