diumenge, 16 de febrer de 2014

L'amistat

L'amistat. La nostra amistat. Es podria resumir en una paraula, tot i que em seria difícil trobar quina. Avui quan tornàvem de l'excursió m'has fet reflexionar.

Acabàvem de discutir i anàvem les dues soles mirant per la finestra, com si no ens coneguéssim. Llavors ens hem mirat i hi hem caigut, només necessitàvem agafar-nos de les mans i somriure, abraçar-nos per no caure. I quan venia una corba i les nostres mans es separaven lleugerament, tornàvem a agafar-nos amb més força encara. És curiós, com som... teníem els caps tan junts que hem pensat el mateix, en el mateix moment. Ja saps que no hi crec en les casualitats. 


Penso que la nostra amistat, la vida, és com una carretera de corbes; es fa molt pesada si no tens ningú amb qui agafar-te, si vas d'un cantó a un altre. En canvi, només que agafis la mà d'una persona (una en
 especial) tot et sembla millor. I aquesta persona ets tu. Al principi he afirmat que l'amistat, la nostra amistat, es podria resumir en una paraula. Ho retiro, perquè m'és impossible.
Publica un comentari a l'entrada