Cau la primera gota de pluja,
sobre la matinada de l'aigua.
Bufa sense força mandrós vent,
no t'enduguis la pesada boira,
que sura, navegant dins els somnis.
Arriba el primer petó fora els somnis,
just quan del fosc cel cau dolça pluja.
Encara sóm com nens dins la boira,
que es besen amagats sota l'aigua,
i els nostres cabells onegen amb el vent.
Instants, somriures tallats pel vent,
inunden l'oceà ple de somnis.
No ens veuen ja cantar sota l'aigua,
carrers de Barcelona de pluja,
Ens queda el record d'estimar, oi boira?
Fa estona que ja no hi és la boira,
sembla que s'ha assecat tot el vent.
S'ha acabat, s'ha acabat trista pluja,
ja no m'en queden d'aquells llargs somnis,
que lentament, moren sota l'aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada